Constel·lació #0

 Constel·lació #0

 

Sovint, en entrevistes o en sessions d’assessorament amb equips de mestres em pregunten d’on trec tot això que sé o que explico. I és vertader que llegeixo molt sobre educació, estudio tota mena de textos, referències, autors, escolto xerrades, col·loquis i conferències... però certament penso que la gràcia de tot plegat és sobre tot allò que no té res a veure amb l’educació que també llegeixo, escolto, veig i m’hi encurioseixo.

 

Què necessita la pedagogia? Com dèia a la benvinguda, sempre m’ha semblat que només amb la pedagogiano en tenim prou, i que l’àmbit educatiu necessita créixer i formar-se en moltes altres disciplines per poder fer una pedagogia certa i completa.

 

No és que m’ho inventi, no, només cal estudiar els orígens dels millors pedagogs i pedagogues que ens precedeixen: tots bevien de diferents disciplines que complementaven la pedagogia i que va fer que creessin models pedagògics únics, reals i eficaços.

 

Pedagogs?, o metges, sociòlegs...?

Si agafem com a referents -que cal contextualitzar en el seu espai i temps- com Rousseau, el descobridor de la infància; Pestalozzi, el que creu amb les facultats de la natura humana; Froëbel, el creador dels jardins d’infància; Dewey, el de l’evolució constant i dinàmica de l’aprenentge; Steiner, el del mètode interdisciplinari; Decroly, el de l’interès per una escola per a la vida; Korckzak, l’instigador del Conveni dels Drets dels Infants; Montessori, la descobridora dels secrets de la infància, etc., veiem que són pedagogs, psicòlegs, psiquiatres, pediatres, metgesses, neuròlegs, i també filòsofs, escriptors, antropòlegs, sociòlegs, naturistes, músics, artistes, dramaturgs, sindicalistes, politòlegs...

 

I és que tant Rousseau com Pestalozzi, Montessori, Steiner o Freinet, etc., van descobrir un secret: si la pedagogia treballa amb l’ésser humà quan és petit, ens cal conèixer la seva biologia i neurologia, la seva psique i com pensa -filosofia- i alhora tot el que aquesta vida fa en relació amb altres éssers: la politologia, el sindicalisme, la sociologia, l’art, la literatura, la religió...

 

El secret de la vida

I és que el gran secret és que la vida, i l’aprenentatge, no recauen en una sola disciplina, sinó en un univers ple de sinapsis, de connexions entre sabers, intuïcions, certeses, mites, idees, assajos, errors, sons, imatges, reflexions... i paraules.

 

Aquí trobarem referents que ens ressonen, ben diversos, que connectats entre ells, fan la vida, l’aprenentatge i el saber.


-- - - 

 

#Trobareu conceptes amb un hastag al davant, i és que són paraules que faig servir sovint amb un significat específic pedagògic al darrere, i que aniré desvetllant al llarg de les #constel·lacions, creant així una mena de glossari.



 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Constel·lació #5: La xarxa que ens sosté

Constel·lació #3: L'èxit de l'essència