Constel·lació #5: La xarxa que ens sosté
Constel·lació #5: La xarxa que ens sosté
El poder d'una bona xarxa
Aquest post-part ha estat una experiència que m’ha fet adonar del poder d’una bona xarxa:
amistats que han estat al meu costat, amb presència, amor i generositat. Aquest entramat m’ha fet pensar en les teranyines que teixeixen les aranyes: delicades i belles a la vista, però alhora sorprenentment fortes i resistents.Aquest curs vull impulsar una comunitat de mestres afins, que ens donem suport i creem plegades, construint un espai segur i fort per créixer juntes, trobant la nostra essència i qualitat humana.
I és que han passat quatre mesos de la meva última newsletter i presència al blog. Aquest silenci ha estat un descans necessari: he tingut un fill, i aquests dies han estat per viure el postpart amb calma, gaudir-ne i veure’l créixer.
Com us deia, durant aquest temps, he sentit amb molta força el valor d’una xarxa que m’ha sostingut: amigues i dones que han estat al meu costat amb presència, generositat i amor. Cadascuna, amb la seva manera de fer, ha aportat: saviesa, practicitat, presència, tacte, aliment, paraules, incondicionalitat, escolta… tot de valors indispensables. Sense elles, avui no t’estaria escrivint amb les dues mans lliures!
Com us deia, durant aquest temps, he sentit amb molta força el valor d’una xarxa que m’ha sostingut: amigues i dones que han estat al meu costat amb presència, generositat i amor. Cadascuna, amb la seva manera de fer, ha aportat: saviesa, practicitat, presència, tacte, aliment, paraules, incondicionalitat, escolta… tot de valors indispensables. Sense elles, avui no t’estaria escrivint amb les dues mans lliures!
Com les aranyes, que teixeixen perfectes teranyines, les persones necessitem formar part d’una comunitat que ens sosté, un espai segur que protegeix. Aquesta vivència m’empeny a obrir una nova etapa professional: vull crear una comunitat de mestres.
I així és com me la imagino: un espai segur, una xarxa viva de relacions autèntiques de mestres afins, amb l'essència i la qualitat humana com a centre. Tinc mil idees i les aniré perfilant aquests últims dies, esperant que la creació prengui sentit quan siguem unes quantes i entre totes acabem de donar-li forma. T'interessa?
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada