Entrades

Constel·lació #5: La xarxa que ens sosté

  Constel·lació #5: La xarxa que ens sosté El poder d'una bona xarxa Aquest post-part ha estat una experiència que m’ha fet adonar del poder d’una bona xarxa:        amistats que han estat al meu costat, amb presència, amor i generositat. Aquest entramat m’ha fet pensar en les teranyines que teixeixen les aranyes: delicades i belles a la vista, però alhora sorprenentment fortes i resistents .   Aquest curs vull impulsar una comunitat de mestres afins, que ens donem suport i creem plegades, construint un espai segur i fort per créixer juntes, trobant la nostra essència i qualitat humana .    I és que han passat quatre mesos de la meva última newsletter i presència al blog. Aquest silenci ha estat un descans necessari: he tingut un fill, i aquests dies han estat per viure el postpart amb calma, gaudir-ne i veure’l créixer. Com us deia, durant aquest temps, he sentit amb molta força el valor d’una xarxa que m’ha sostingut: amigues i dones que han...

Constel·lació #4: L'anhel per vincular-nos

Imatge
 Constel·lació #4 Ja fa temps que me n’he adonat que als infants els interessen les persones. El ser humà és social per naturalesa, i si bé hi ha persones més sociables que d’altres, en general, quan una persona nova entra en un espai amb infants, els crida l’atenció. Si és un igual, perquè cal veure quin lloc “igual” ocuparà, si és un infant més gran perquè és una esperança de futur de la pròpia identitat, i si és un adult, perquè hi ha adults que cuiden i aporten molta experiència.  Quan vaig fer el Treball de Recerca de Batxillerat, vaig decidir que m’interessaven les biografies, com a gènere literari i per conèixer vides interessants. És un dels gèneres que més em fascina. Sobre quines vides interessants vaig decidir llegir i enfocar-me, és una altra història. S’ha de dir, que fora de l’estudi, totes les vides humanes em semblen interessants, perquè totes són, precisament humanes, i totes ressonen en alguna part, amb la pròpia. Llegir altres vides és com fer teràpia, i a m...

Constel·lació #3: L'èxit de l'essència

Constel·lació #3   L'essència de les coses, el que té és que és senzilla. Penseu-hi un moment en qualsevol exemple que us vingui al cap. Estic aprenent que les coses que s'entenen des de l'essència, o es fan des de l'essència, tenen èxit entre els humans. L’etimologia d’essència com a concepte filosòfic (disciplina que em fascina, per cert) diu que són els atributs d’alguna cosa que “el fan ser el que és”, li donen identitat. Retornarem a aquest terme en la constel·lació que parlarà de la identitat humana i el respecte, però ara tornem a l’èxit.  Lluny de l’èxit entès al SXXI on hi entren paraules enfosquides com competició, plans de millora, productivitat i nínxols de mercat, jo em refereixo a allò que té èxit justament perquè va a l’essència sense distraccions edulcorades, allò que és pur, que és per se. Sembla que el meu casalet té tant d’èxit sense que ningú sàpiga el per què. Mares i pares se sorprenen de veure que els seus fills volen venir, siguin de l’edat que ...

Constel·lació #2: Estirar el fil de l'aprenentatge

  Constel·lació #2 Us deixava en l’última constel·lació escoltant l’àlbum de Pau Figueres, “Nada Nuevo Bajo el Sol [1] ”, que com explica ell mateix, és una forma d’entendre la creació: tots els elements ja formen part d’aquest univers que ens acull, la creativitat ve per combinar-los de forma que aparentment no tenen combinació, com si fos la unió de dues estrelles al cel o la sinapsis entre dues o més neurones. [3]   W hen I compose, when I create something, I basically try to emulate the shapes that inspire me, but the shapes are not mine, the shapes are already there. Someone else created then I’m combining the same elements in different ways. I really believe that Nothing New Under the Sun is a way of explaining creation and music, although when you put the elements in different ways you are creating actually something new under the sun , so there’s that. And I also think this is true what changes is a point of view, right?   The majority of ideas in this album are t...

Constel·lació #1: crear universos d'aprenentatge

  Constel·lació #1   Fa un dia de primavera meravellós i em disposo a arreglar i trasplantar les plantes del meu balcó assolellat. Mentrestant, escolto un podcast d’una entrevista antiga que en Roger Escapa del Suplement de Catalunya Radio [1] fa al periodista Eloi Vila . Parlen de l’art d’entrevistar.  Amb les mans a la terra, m’aturo per escoltar bé una part de la conversa en què l’Eloi diu;   Fem un procés de documentació bastant ampli, (...) el que no tinc és un guió de preguntes, sinó universos on pretenc arribar i intento arribar-hi sense preguntar directament. Per exemple: si sé que hi ha un element que és crític a nivell personal, no pregunto “sé que et va passar això” sinó què és el que més esforç t’ha costat a la vida?, és intentar arribar a l’estómac, a l’ànima de la gent, sense preguntar directament. I com que et mous en aquest univers tan personal, els dones la possibilitat d’arribar fins on ells vulguin arribar .” (min. 5.30)   Univers per entrev...

Constel·lació #0

  Constel·lació #0   Sovint, en entrevistes o en sessions d’assessorament amb equips de mestres em pregunten d’on trec tot això que sé o que explico. I és vertader que llegeixo molt sobre educació, estudio tota mena de textos, referències, autors, escolto xerrades, col·loquis i conferències... però certament penso que la gràcia de tot plegat és sobre tot allò que no té res a veure amb l’educació que també llegeixo, escolto, veig i m’hi encurioseixo.   Què necessita la pedagogia?  Com dèia a la benvinguda, sempre m’ha semblat que només amb la pedagogiano en tenim prou, i que l’àmbit educatiu necessita créixer i formar-se en moltes altres disciplines per poder fer una pedagogia certa i completa.   No és que m’ho inventi, no, només cal estudiar els orígens dels millors pedagogs i pedagogues que ens precedeixen: tots bevien de diferents disciplines que complementaven la pedagogia i que va fer que creessin models pedagògics únics, reals i eficaços.   Pedagogs?,...

Benvinguda a Universos Sinàptics

Imatge
Benvingudes i benvinguts a Universos Sinàptics!   Les sinapsis són les connexions que estableixen les neurones entre elles, i aprofito aquest símil per unir mons i universos diferents en el si d'aquest blog. Aquí parlarem de passions viscudes que es poden connectar al voltant de l’ aprenentatge, l’educació i el coneixement . Tinc molts interessos diversos i la capacitat de vincular-los amb la disciplina a la qual dedico més hores de recerca a la meva vida: l’ educació. La pedagogia es queda curta Sempre m’ha semblat, i queda malament que ho digui jo, que la pedagogia “es queda curta” i que l’àmbit educatiu necessita créixer i formar-se en moltes altres disciplines per poder fer una pedagogia certa i completa.   No és que m’ho inventi, només cal estudiar els orígens dels millors pedagogs i pedagogues que ens precedeixen: tots bevien de diferents disciplines que complementaven la pedagogia i que va fer que creessin models pedagògics únics, reals i eficaços.   Amant de les p...