Constel·lació #4: L'anhel per vincular-nos

 Constel·lació #4


Ja fa temps que me n’he adonat que als infants els interessen les persones. El ser humà és social per naturalesa, i si bé hi ha persones més sociables que d’altres, en general, quan una persona nova entra en un espai amb infants, els crida l’atenció. Si és un igual, perquè cal veure quin lloc “igual” ocuparà, si és un infant més gran perquè és una esperança de futur de la pròpia identitat, i si és un adult, perquè hi ha adults que cuiden i aporten molta experiència. 

Quan vaig fer el Treball de Recerca de Batxillerat, vaig decidir que m’interessaven les biografies, com a gènere literari i per conèixer vides interessants. És un dels gèneres que més em fascina. Sobre quines vides interessants vaig decidir llegir i enfocar-me, és una altra història. S’ha de dir, que fora de l’estudi, totes les vides humanes em semblen interessants, perquè totes són, precisament humanes, i totes ressonen en alguna part, amb la pròpia. Llegir altres vides és com fer teràpia, i a mi els processos de creixement personal m’interessen molt. 

 Però als nens i nenes, descobrir què fan els altres els interessa, qui són, què saben fer, observen i fan moltes preguntes... i a l’acte, només que hi hagi una mica de curiositat i admiració, tenen l’anhel de vincular-s’hi, volen ser vistos per l’altre, i aprendre, relacionar-s’hi, mostrar-s’hi, etc. Crec que per poc que hagueu estat amb infants, de seguida ho haureu pogut comprovar. Aquesta mirada de l’altre, l’atenció que rebem, ens configura i ens afirma que som. 

En les relacions entre infants i adults que sostenen un espai d’aprenentatge i de joc esdevenen moltíssimes micro interaccions subtils i fonamentals. La presència quieta, el moviment físic i circuits de moviment en l’espai, el silenci, la mirada hàptica, la gestualitat, com es pronuncien els noms, el to de veu i finalment, molt finalment, el contingut de les paraules són alguns dels elements que configuren aquesta relació. 

 Per exemple, veig com és el tercer casal d’estiu en què ve aquest infant i ara ja se sent lliure i amb la confiança de cridar-me el nom despreocupadament i amb confiança des de l’altra punta de l’espai, per 'recordar-me que una vegada més m’he deixat els pots oberts de pintura. Somric tranquil·la de saber que ens podem dir aquestes coses amb naturalitat, com jo hores després podré fer el mateix per fer-li veure tornen a haver-hi les seves sabates tirades pel terra. 

 També somric tranquil·la quan ja fa una estona que he perdut de vista a tres nenes que sospito que en tramen alguna i m’acosto darrere la paret on s’amaguen i sento que conspiren “jo crec que si li demanem a la Gisela els guixos i li diem que només pintarem aquest tros del terra perquè realment el necessitem, ens deixarà fer-ho.” 

O quan els més petits em venen a comunicar que van al lavabo i aviat accepten que sigui un altre infant (més gran o més petit) qui els acompanyi per no anar-hi sols, que realment no em necessiten exclusivament a mi. 

 O si seiem a la rotllana, la calma de que no hi ha baralles per seure al meu costat (com pot passar en altres espais) perquè saben que els veig i cuido igual si estan a l’altre punta del cercle i que en qualsevol moment del dia poden seure a la meva falda quan ho vulguin i necessitin. 

 I que si jugo a un joc de cartes amb les més grans, aplicaré les normes sense condescendència perquè jo també “jugo de debò” i “vull guanyar de debò”, i guanyar a l’adulta (que ho fan) té molt de mèrit. 

I entre ells, com modifiquen sense ni adonar-se el to, els gestos i les suggerències en funció de les capacitats dels del seu voltant, sobretot quan són d'edats diferents a la seva. En un cas en què "marquen" l'entrada per un espectacle, posant el puny (com si aguantessin un tampó) sobre el palmell del company, i com varia la força amb què ho fan, segons la mida de la mà.

 Aquesta confiança, relació, es guanya en petitíssimes accions, veient que m’encanta el que faig, que no fujo del seu joc o interessos, que atenc el joc amb tota la dignitat possible.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

Constel·lació #5: La xarxa que ens sosté

Constel·lació #3: L'èxit de l'essència

Constel·lació #0