Constel·lació #2: Estirar el fil de l'aprenentatge
Constel·lació #2
Us deixava en l’última constel·lació escoltant l’àlbum de Pau Figueres, “Nada Nuevo Bajo el Sol[1]”, que com explica ell mateix, és una forma d’entendre la creació: tots els elements ja formen part d’aquest univers que ens acull, la creativitat ve per combinar-los de forma que aparentment no tenen combinació, com si fos la unió de dues estrelles al cel o la sinapsis entre dues o més neurones.
[3] When I compose, when I create something, I basically try to emulate the shapes that inspire me, but the shapes are not mine, the shapes are already there. Someone else created then I’m combining the same elements in different ways. I really believe that Nothing New Under the Sun is a way of explaining creation and music, although when you put the elements in different ways you are creating actually something new under the sun, so there’s that. And I also think this is true what changes is a point of view, right?
The majority of ideas in this album are taken from somebody else’s, all the music that I’ve heard in my life that inspires me a lot, I try to recreate these states and these emotions and states of energy in new ways but to create the same ones. That’s why it’s nothing New Under the Sun, really.
Parlàvem de crear i recrear universos on acollir-nos, on acollir els fills o els alumnes a l’escola, però ens vam voler aturar primer a mirar l’univers que tenim a dins amb la història d’uns pares que s’imaginen il·lusionats com serà el fill que volen crear. L’univers interior és infinit, talment igual que el de l’exterior de la nostra consciència. L’has explorat prou?
Podeu escoltar el Podcast “Entre silencis I. El món de dins i el món de fora[2]” que vam gravar amb el psicòleg i amic Marçal Castan sobre el tema.
Penso que no ha d’haver-hi l’exploració de l’un en primer lloc i després l’altre, sinó que poden anar agafats de la mà. I per això, una de les coses que més m’ajuda a poder entrar al meu univers interior és el benestar estètic de l’exterior.
En els propers posts parlaré de tot el que sorgeix dels espais preparats de joc - de benestar - estètics, adjectius que van agafats de la mà, almenys per mi, i que alhora, fa que siguin espais funcionals (com no seria funcional un espai on hi ha benestar relacional?).
Deixo el titular: quan un espai està preparat (el material, l'ambient, els rols assumits, cadascú al seu lloc, etc., etc.,) estirar del fil de la vida, és molt fàcil! Com diu en Pau, només cal recollir el que ja hi és i fer-ho brillar, créixer, combinar-ho, mirar-s'ho des de llocs diferents. Us ho explico amb exemples pràctics a les properes #constel·lacions.
[1] Documentary Pau Figueres: Nada Nuevo Bajo el Sol: https://www.youtube.com/watch?v=9HSNSDIUMvQ&list=UULF21Q6yBuuHcWo0Zx4knoQZg&index=18&ab_channel=PauFigueres. Spotify: : https://spoti.fi/2D14YIL
[2] Podcast Entre Silencis I, Youtube: https://www.youtube.com/watch?v=iN0ZiyHZ1NE&ab_channel=Entresilencis
Spotify: https://open.spotify.com/episode/1lKZjwu4ck5nJqaOepYdi3?si=bc0357d167dd4d8e
[3] Traducció al català: Quan componc, quan creo alguna cosa, bàsicament intento emular les formes que m'inspiren, però les formes no són meves, les formes ja hi són. Algú altre les va crear i jo estic combinant els mateixos elements de maneres diferents. Realment crec que "res de nou sota el sol" és una manera d'explicar la creació i la música, tot i que quan poses els elements de maneres diferents estàs creant, de fet, alguna cosa nova sota el sol, així que hi ha això. I també penso que això és cert, el que canvia és el punt de vista, oi?
La majoria d'idees en aquest àlbum estan preses d'altres persones, tota la música que he escoltat a la meva vida que m'inspira molt, intento recrear aquests estats i aquestes emocions i estats d'energia de maneres noves però per crear els mateixos. Per això no hi ha res de nou sota el sol, realment.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada